[•••]No es queixava mai de la
seva vida perquè, segons a quines hores, a tres passos del cavallet,
sentia una escalfor al cor i una mena de bogeria al cervell que res al
món no hauria pogut donar-li. Des del seu colomar, tot mirant l'estesa
de terrats plens de roba blanca que la marinada feia gronxar, pensava
que no s'hauria volgut canviar per ningú.
Mirall trencat (Mercè Rodoreda)
I així és com em sento quan dibuixo, des de petita que ho faig i res al món em fa més feliç. Tot i que he estudiat Conservació-restauració de béns culturals i m'apassiona la meva professió, no és el mateix restaurar les obres que han creat grans artistes, o crear sobre un full en blanc allò que tens al cor i al cap.
Aprenc cada dia dels errors, avanço més o menys a poc a poc a base d'equivocacions i proves, gaudint o patint depèn del dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada